Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anècdotes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anècdotes. Mostrar tots els missatges
ALLEGRO MA NON TROPPO by Pep Malafama
01 - Daddy (Magic Dirt)
02 - Paint (Lemonheads)
03 - Kracked (Dinosaur Jr.)
04 - Precision Auto (Superchunck)
05 - Isla de Encanta (Pixies)
06 - J.Hell (Hazel)
07 - Charlotte Says (El Inquilino Comunista)
08 - Drain You (Nirvana)
09 - Anarchy in the U.K (Sex Pistols)
10 - Tommy Gun (The Clash)
Ufffff!!!!!
Anècdota Malafama by Pep Malafama:
Aquest "Ufffff!!!!!" final s'entén després d'escoltar les deu cançons, una darrera l'altre, per aquest ordre, provau-ho i ho entendreu. Aquesta seqüència de cançons va ser un dels moments més acollonants del Malafama, me'n record perfectament que quasi el 50% dels que hi érem (mascles, es clar! Bé, pot ser també hi havia qualque femella, no ho tinc clar) ens varem llevar sa camiseta... poc després va entrar la Guàrdia Civil; gracies a Déu venien "en son de paz", fins hi tot al brigada de turno li va fer gràcia. A mi em va davallar tot, per suposat! (ara que va costar poc que tornàs pujar una vegada que se'n anaren) jejeje. MALAFAMA NEVER DIE!!!
Fernando el Durmiente
Tots els que vàreu passar qualque dia pel Malafama recordareu en Fernando (el que cuando no va a pie va andando), aquell moble humà del bar.En Fernando era un dels millors clients (en quant a visites) del Malafama i segurament l'únic que se'n tocava els collons de la música que hi sonava. A ell, lo que més li agradava era fer "barra" tota la nit fins hora de tancar. Així hi tot, de tant en tant, molt de tant en tant:
- "Txist, eh pojuybn d us xerggsa"
- "¿Que quieres Fernando?"
- "poggme na servtza"
Glopet de cervesa i altre cop a esmolar sa barra, bé amb so front, bé amb sa galta, sempre "cabezabaja".
Solia arribar a primera hora, devers les 23'00h. la majoria de vegades procedent del Gin and Jazz i sempre, sempre, amb un bon gat a damunt. El recorregut d'en Fernando dins el bar era sempre el mateix: de l'entrada, dues o tres passes i tamboret a prop del grifo de cervesa (això si entre les dues o tres passes no perdia l'oremus i queia al terra). Allà demanava la primera cervesa (que a vegades també era l'única) i a la mitja horeta, ja planxava l'orella fins a l'hora de tancar:
- Fernanado,eh! FERNANDO!!! Venga que tenemos que cerrar.
- kabyhfetkiljojytfhjhgg Dios!!!
S'aixecava així com podia i se'n anava. Després el podies veure a la cafeteria París o sinó fent autoestop cap a Muro. Així cada divendres i cada dissabte.
Bé no! Realment un dia hi va haver una petita variació. Un dia que en Biel de's Sami (Sor Biela) i jo estàvem preparant el bar per obrir-lo, va entrar en Fernando, va demanar la cervesa però aquesta vegada en vers de seure-se, va enfilar el camí cap als banys (com es de suposar anava de banda a banda). En Biel i jo vàrem seguir fent lo que fèiem mentre en Fernando descarregava sa bufeta. Jo vaig posar sa música en marxa i mos varem posar a parlar de coses intranscendents quan, de cop i volta, sentirem un "estruendo"(ho dic així perquè, malgrat que la música estava a tota hòstia, ho vàrem poder sentir clarament). Tots dos vàrem pensar el mateix: -En Fernando mos ha rodolat s'escala- ...i efectivament així va ser. Quan vàrem arribar a l'escala dels banys trobarem al pobre Fernando allargat al terra amb la nuca contra la paret, JO (i ho dic ben en serio) em pensava que s'havia desnucat, perquè, a demés ell no contestava als estímuls nostres. Va ser un moment terrible, fins que el col·lega obrí un ull i em digué:
- Tu te vas a buscar una ruina, me cagondios!!!
Després de tot s'aixecà, es va asseure al tamboret de sempre (el de devora el grifo de cervesa, off course), pegà un glopet de cervesa i a tornar dormir s'ha dit!!! -Y colorín, colorado la historia del Fernando, se ha acabado-.
By Pep MaLaFaMa, somnis d'una nit d'estiu.
Érase una vez "La moto embrujada"
Els "Malafameros" recordaran un camarer que va fer feina al MALAFAMA que es deia Daniel (un tio amb melena). Bé doncs, la memòria dicta que un dissabte de bona marxa, al col·lega no se li va ocorre altre idea que, fent feina, provar certa substància en forma de segell. Cap això de les 05'30h. del matí, en Daniel va i demana permís a n'en Pep Malafama per poder acompanyar a una al·lota a ca seva (vivia a Son Serra). Concedit el permís va agafar la moto que tenia (una Derbi killera) i va anar-se'n a acompanyar la nina... Va passar el temps... Com a dues hores... i en Daniel no tornava. Fins que quan en Pep ja tancava el bar, cap a les 8 i pico, va comparèixer "el guerrero" tot nafrat.
En Pep, preocupat li va demanar: "Que cony ha passat?!",a lo que en Daniel li contesta: "La moto, que está embrujada!, la muy puta no quería ir por la carretera y se tiraba hacia la cuneta; hasta tres veces me lo ha hecho!!"
... En Pep, alucinat, li digué: "Daniel, tío!, el problema no es de la moto, es de lo que te has tomado que te hace desvariar" (era la primera vegada que ho provava).
La resposta d'un Daniel tot serio va ser: "Y la moto como coño sabe de qué voy?!!!!"
De la flipada va deixar la moto davant el bar més de dos dies sense tocar-la per res del món.
-Malafama, històries del mes enllà-
En Pep, preocupat li va demanar: "Que cony ha passat?!",a lo que en Daniel li contesta: "La moto, que está embrujada!, la muy puta no quería ir por la carretera y se tiraba hacia la cuneta; hasta tres veces me lo ha hecho!!"
... En Pep, alucinat, li digué: "Daniel, tío!, el problema no es de la moto, es de lo que te has tomado que te hace desvariar" (era la primera vegada que ho provava).
La resposta d'un Daniel tot serio va ser: "Y la moto como coño sabe de qué voy?!!!!"
De la flipada va deixar la moto davant el bar més de dos dies sense tocar-la per res del món.
-Malafama, històries del mes enllà-
El comentari del dia
Bones sóc un antic "client" de's Malafama, i cada vegada que hi pas per davant se me posa sa pell de gallina pensant que hi deu haver darrera aquell tabic que tapa l'entrada... Encara hi deu haver ses taules, ses pintades, es futbolí, qualque esquelet de qualcú que se va dormir als banys...?
És una llàstima veure el local tapiat, però a la vegada és una bona cosa pensar amb el local com una mòmia que perviu al llarg del temps i que no s'hagi convertit en un puticlub o en un magatzem d'un souvenir.
Salut i noise forever
És una llàstima veure el local tapiat, però a la vegada és una bona cosa pensar amb el local com una mòmia que perviu al llarg del temps i que no s'hagi convertit en un puticlub o en un magatzem d'un souvenir.
Salut i noise forever
Casi... Eric's Trip.
Ara fa uns... bastants d'anys, es va programar un concert dels Eric's Trip al Malafama. Aquest esperat concert finalment no es va poder dur a terme degut a l'anomenada "guerra del fletan" que va mantenir en tensió a Canadà i l'Unió Europea. Els Eric's Trip eren de Canadà... i per això no se'ls concedir el visat per poder venir.
Llàstima. Si haguessin vengut ara estarien convidats per el Festival.
Putes guerres!
Llàstima. Si haguessin vengut ara estarien convidats per el Festival.
Putes guerres!
Malafama Noise Pub
Per començar, i per tots aquells que no varen tenir l'oportunitat de trescar pel Malafama, volíem explicar un poc com va néixer, els inicis i com va anar evolucionant aquest mític Noise Pub.
La idea del Malafama Noise Pub va sorgir perquè a un grapat d'incorregibles marxosos de per Can Picafort i voltants els feia falta un lloc on poder reunir-se i escoltar la musica que els hi agradava. El precedent va ser un altre local que es deia BAUHAUS, però malauradament es va tancar i els joves de l'època es varen quedar a dues veles.
En aquells moments es va donar la casualitat que un soterrani del Passeig Colon, que mira tu per on ja havia estat un local de marxa undergroud als anys 80 que es deia SNOOPY, estava disponible per llogar i en Pep Cuevas va decidir arriscar-se i obrir-lo baix el nom de Malafama Noise Pub.
El que va començar com un lloc de reunió d'un grapat d'amics es va convertir, sense voler, en un punt de referència de la marxa de tot Mallorca. L'ambient del local era totalment anàrquic, es podia fer el que un volgués sempre dins els marges de la "legalitat vigent", encara que alguns no s'ho creguessin.
La musica sonava a un volum estratosfèric i tota era del que s'ha etiquetat com a música alternativa, indie, grunge, hardcore etc... en definitiva música renovera i de qualitat.
Els grups més representatius per aquelles generacions eren, els Sonic Youth, Dinosur Jr., Sebadoh, Superchunk, Magic Dirt, Sunny Day Real Estate, Screaming Trees, El Inquilino Comunista, Sexy Sadie, Eliminator Jr., The Posies, Smashing Pumpkins, Nirvana i un llarg etc... De entre totes les discografies d'aquests grups en sorgiren alguns dels himnes que marcaren tota una generació. Entre totes aquestes cançons hi podem trobar entre altres temes com He-Man (Magic Dirt), Waiting Room (Fugazi), In Circles (Sunny Day Real Estate), 100% (Sonic Youth), Precision Auto (Superchunk), J.Hell (Hazel) i d'altres que síria impossible anomenar en tant poc espai.
La diferència amb els altres locals d'esplai l'època era, evidentment la música. En aquell temps varen ser el únics que s'atreviren a obrir un local amb música totalment anticomercial. Però si hi ha un tret fonamentalment que diferenciava el Malafama de la resta, era que el local es va anar formant i decorant així com a la gent li semblava, d'aquí els grafitis, els pòsters, i les signatures que hi havia a les parets, amb lo qual qui entrava al Malafama formava part d'ell.
Així el local va créixer amb popularitat, venia gent de tota l'illa, Muro, Sa Pobla, Inca, Portocristo, Manacor, Sóller, Palma... a passar-s'ho bé i a desinhibir-se, sempre respectant el qui tenies a devora.
Un altre diferència amb altres locals del nord de l'illa era que els divendres es feia música en directe. Al Malafama hi tocaren grups com els Sexy Sadie (14 vegades) que després tengueren gran repercussió a nivell nacional, els Henteligens (grup capdavanter de l'escena independent de l'illa), The Frankenbooties (avui coneguts com The Zinedines), els Yeldings i, fins i tot, els Siniestro Total.
Tot junt va convertir el Malafama Noise Pub en un local de culte que, fins i tot, avui en dia encara es recorda.
La idea del Malafama Noise Pub va sorgir perquè a un grapat d'incorregibles marxosos de per Can Picafort i voltants els feia falta un lloc on poder reunir-se i escoltar la musica que els hi agradava. El precedent va ser un altre local que es deia BAUHAUS, però malauradament es va tancar i els joves de l'època es varen quedar a dues veles.
En aquells moments es va donar la casualitat que un soterrani del Passeig Colon, que mira tu per on ja havia estat un local de marxa undergroud als anys 80 que es deia SNOOPY, estava disponible per llogar i en Pep Cuevas va decidir arriscar-se i obrir-lo baix el nom de Malafama Noise Pub.
El que va començar com un lloc de reunió d'un grapat d'amics es va convertir, sense voler, en un punt de referència de la marxa de tot Mallorca. L'ambient del local era totalment anàrquic, es podia fer el que un volgués sempre dins els marges de la "legalitat vigent", encara que alguns no s'ho creguessin.
La musica sonava a un volum estratosfèric i tota era del que s'ha etiquetat com a música alternativa, indie, grunge, hardcore etc... en definitiva música renovera i de qualitat.
Els grups més representatius per aquelles generacions eren, els Sonic Youth, Dinosur Jr., Sebadoh, Superchunk, Magic Dirt, Sunny Day Real Estate, Screaming Trees, El Inquilino Comunista, Sexy Sadie, Eliminator Jr., The Posies, Smashing Pumpkins, Nirvana i un llarg etc... De entre totes les discografies d'aquests grups en sorgiren alguns dels himnes que marcaren tota una generació. Entre totes aquestes cançons hi podem trobar entre altres temes com He-Man (Magic Dirt), Waiting Room (Fugazi), In Circles (Sunny Day Real Estate), 100% (Sonic Youth), Precision Auto (Superchunk), J.Hell (Hazel) i d'altres que síria impossible anomenar en tant poc espai.
La diferència amb els altres locals d'esplai l'època era, evidentment la música. En aquell temps varen ser el únics que s'atreviren a obrir un local amb música totalment anticomercial. Però si hi ha un tret fonamentalment que diferenciava el Malafama de la resta, era que el local es va anar formant i decorant així com a la gent li semblava, d'aquí els grafitis, els pòsters, i les signatures que hi havia a les parets, amb lo qual qui entrava al Malafama formava part d'ell.
Així el local va créixer amb popularitat, venia gent de tota l'illa, Muro, Sa Pobla, Inca, Portocristo, Manacor, Sóller, Palma... a passar-s'ho bé i a desinhibir-se, sempre respectant el qui tenies a devora.
Un altre diferència amb altres locals del nord de l'illa era que els divendres es feia música en directe. Al Malafama hi tocaren grups com els Sexy Sadie (14 vegades) que després tengueren gran repercussió a nivell nacional, els Henteligens (grup capdavanter de l'escena independent de l'illa), The Frankenbooties (avui coneguts com The Zinedines), els Yeldings i, fins i tot, els Siniestro Total.Tot junt va convertir el Malafama Noise Pub en un local de culte que, fins i tot, avui en dia encara es recorda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
